Premi L'H Confidencial

Un total de 162 obres opten al Premi de Novel·la Negra L’H Confidencial del 2022. Les obres opten a un premi de 12.000 euros. El jurat emetrà el veredicte durant el mes de maig.

Al premi es podien presentar escriptors i escriptores de qualsevol nacionalitat o procedència amb residència a l’Estat espanyol. La comunitat més representada és la de Catalunya, amb 52 originals (19 de Barcelona ciutat i 5 de L’Hospitalet); segueix Madrid, amb 29; València, amb 23, i Andalusia, amb 21. També s’ha incrementat el nombre de dones que s’hi han presentat, un total de 27. I s’hi han presentat 150 obres en castellà i 12 en català. D’altra banda, s’han rebutjat 3 originals perquè no complien les bases.

El jurat estarà format pel regidor de Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet, la cap de Biblioteques de L’Hospitalet, un representant de Roca Editorial, la directora de la Biblioteca la Bòbila, tres especialistes en novel·la negra i dos lectors del club de lectura de novel·la negra seleccionats per la Biblioteca. El premi serà atorgat a la novel·la que el jurat consideri que reuneix més mèrits i millor valoració d’acord amb la seva qualitat i encaix amb l’objecte del premi.

L’obra es publicarà a la col·lecció Roca Criminal i es presentarà en un acte públic que tindrà lloc a la Biblioteca la Bòbila durant el quart trimestre de 2022.

El jurat del Premi de Novel·la Negra L’H Confidencial corresponent a l’any 2021 va declarar desert el guardó.

En edicions anteriors el Premi L’H Confidencial ha recaigut en el madrileny Alberto Gil, amb Las Jaurías (2020); el gadità David Monthiel, amb Nuestra Señora de la Esperanza (2019); el bolivià Gonzalo Lema amb Que te vaya como mereces (2017); el cubà Vladimir Hernández, amb Indómito (2016); el català Daniel Santiño, amb Los crímenes del opio (2015); el madrileny Nacho Cabana, amb La chica que llevaba una pistola en el tanga (2014); el valencià Mariano Sánchez Soler, amb El asesinato de los marqueses de Urbina (2013); el català Rafael Alcalde, amb La llamada de un extraño (2012); l’aragonesa Cristina Fallarás, amb Las niñas perdidas (2011); el basc Erlantz Gamboa, amb Caminos cruzados (2010); el càntabre Julián Ibáñez, amb El baile ha terminado (2009); l’argentí Raúl Argemí, amb Retrato de familia con muerta (2008) i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola, amb Ley garrote (2007). El premi es va declarar desert l'any 2018 i també el 2021.