Una àmplia majoria se sent satisfeta de viure a L’Hospitalet i identificada amb la ciutat. També la majoria considera que és una ciutat amb identitat pròpia

La majoria dels hospitalencs es manifesten molt (24,9 %) o bastant (46,9 %) satisfets de viure a L’Hospitalet (71,8 %), davant un 24,8 % que n’està poc o gens (5,3 punts per sota de l’índex de satisfacció de fa 2 anys).

Gairebé set de cada deu persones entrevistades (67,8 %) afirmen sentir-se molt (23,7 %) o bastant (44,1 %) identificades amb la ciutat. En canvi, un 29,5 % s’hi identifica poc o gens. Pel que fa a la identitat del municipi, un 73 % dels enquestats creu que L’Hospitalet és una ciutat amb identitat pròpia.

En relació amb el barri de residència dels entrevistats, el 75,3 % dels hospitalencs se senten molt (30,1 %) o bastant (45,2 %) satisfets de viure al seu barri, davant d’un 23 % que n’està poc o gens satisfet.


Els hospitalencs que creuen que la ciutat i el barri han millorat superen els que creuen el contrari. Creixen els ciutadans que pensen que la situació millorarà a curt termini

Es consolida la tendència a l’alça de l’optimisme dels hospitalencs. El nombre de persones que creu que la ciutat ha millorat creix fins al 47,8 % i supera clarament els que opinen que ha empitjorat (33 %). El 14,8 % opina que està igual i un 4,4 % no es manifesta.

En relació amb l’evolució futura de la ciutat, es manté la tendència i creix el nombre de ciutadans, el 52,1 %, que pensa que la situació del municipi millorarà a curt termini, davant el 41,3 % que ho creia fa dos anys. Un 7,9 % pensa que quedarà igual i un 23,6 % que empitjorarà.

Pel que fa a l’evolució recent del barri, el 46,1 % dels entrevistats considera que el seu barri ha millorat en els darrers dos anys, davant el 41,3 % que ho pensaven fa dos anys, i un 33,4 % que considera que ha empitjorat. Un 18,5 % opina que el barri està igual i un 2 % no es posiciona sobre la qüestió.

Pel que fa a l’evolució futura, el 48,8 % dels enquestats són optimistes i pensen que millorarà; mentre que el 23,7 % creu que el barri empitjorarà en un futur proper. El 12,1 % considera que el barri continuarà igual i el 15,4 % no es posiciona.


La immigració i la inseguretat ciutadana són els principals problemes de L’Hospitalet, segons els ciutadans

El baròmetre municipal aborda també les preocupacions dels seus ciutadans. El descens de les preocupacions de caire econòmic  fa que pugin les mencions de tipus més local.

Els factors que es perceben com a principals problemes de la ciutat són la immigració (24,2 %), seguit de prop per  la inseguretat ciutadana (24 %).

Pel que fa a l’àmbit personal, el Baròmetre recull el descens de les preocupacions econòmiques en l’àmbit familiar. Amb tot, l’atur (37,8 %) —amb un descens de 7,9 punts— és, amb diferència, el problema personal o familiar que més preocupa els entrevistats. A continuació, apareixen els problemes de salut (17,7 %), la crisi econòmica (17,1 %) i la inseguretat (14,2 %). S’incrementen les mencions a serveis bàsics com ara l’educació, els serveis socials i la sanitat que en conjunt sumen un 19% de les mencions davant de l’11,7 % de fa dos anys.

Pel que fa a l’evolució futura de l’economia familiar, el 44,3% dels entrevistats creuen que la seva economia familiar es mantindrà igual el proper any. De cara al futur el percentatge d’optimistes  (26,2%) és superior al de pessimistes (18,8%) i són els homes i els més joves els que tenen una percepció més positiva.


La ciutadania millora la valoració de la gestió municipal amb un 5,9

En una escala de 0 a 10, la ciutadania valora  la gestió municipal amb una nota mitjana de 5,9. El 76,9 % de les persones enquestades aproven la gestió de l’Ajuntament, mentre que un 15,2% en suspèn la gestió. Més concretament, un  38,4 % de la població valora la gestió de l’Ajuntament de L’Hospitalet amb un aprovat, un 32,8 % li posa un notable i un 5,7 % li posa la nota més alta, un excel•lent. La nota mitjana de fa dos anys va ser del 5,7.

Per a la ciutadania, els motius pels quals ha millorat la seva opinió ha estat la bona gestió/alcaldessa (30,6%) i la proximitat al ciutadà (19,2%). Com a motius concrets més destacats apareixen l’urbanisme (10,3 %), les reformes als barris (9,2 %), les millores i creació d’espais verds (8,5 %) i la neteja i la recollida d’escombraries (8,4 %).

Els ciutadans que tenen una opinió negativa al•leguen la gestió municipal i dels recursos (24,3 %), la distància amb el ciutadà (14 %), l’urbanisme i l’estat dels carrers (12,2 %) i la deixadesa i la brutícia (11,8 %).


Els serveis municipals mantenen la seva bona valoració. L’oferta esportiva, cultural i d’oci milloren la puntuació

Pràcticament tots els serveis suggerits reben una valoració dels enquestats per sobre del 6.

Així, el servei més ben valorat torna a ser el servei de biblioteques, que obté una nota mitjana de 7,2, seguit pels mercats municipals amb un 7. L’oferta  esportiva, la recollida d’escombraries i l’oferta cultural i d’oci obtenen notes mitjanes d’un 6,6. Al darrere, apareixen la policia municipal (6,3), el manteniment de parcs i jardins (6,3) i la neteja (5,4).


La majoria creu que Núria Marín està sent una bona alcaldessa i millora la seva valoració amb una nota mitjana del 6,4

Pel que fa al coneixement espontani de l’alcaldessa és del 66,6 %, mentre que fa dos anys aquest percentatge se situava en el 62,7 %.

Els entrevistats valoren l’actual alcaldessa amb una nota mitjana de 6,4, tres dècimes més que fa dos anys. Concretament, el 28,7 % li assigna un aprovat; el 38,2 %, un notable; el 12,1 %, un excel•lent, i el 14,7 % la suspèn.

Segons el record de vot, els votants del PSC són els que millor valoren l’actuació de Núria Marín (7,21). L’alcaldessa però també aprova entre l’electorat de la resta de partits, especialment entre els de CiU (6,5), PP (6,3) i C’s (6,1).

Millora notablement l’opinió vers l’alcaldessa. El 63,6% dels hospitalencs considera que Núria Marín està sent una bona alcaldessa per a L’Hospitalet, davant del 54,8 % de fa dos anys. El 20,9 % opina el contrari.


Notorietat dels regidors i valoració de les formacions polítiques

La notorietat espontània de la resta dels regidors al consistori és baixa. Més del 80 % dels entrevistats no han sabut citar-ne cap, a banda de l’alcaldessa.

El portaveu del grup municipal de CiU, Jordi Monrós, és el més citat de manera espontània, ja que l’esmenta el 2,8 % dels enquestats, molt per davant de la resta. El segueixen el tinent d’alcaldia d’Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat, José Castro, amb un 1,7 %, i el tinent d’alcaldia de Benestar i Drets Socials, Cristian Alcázar, amb un 1,6 %. A continuació apareixen els portaveus de C’s, d’ERC i del PSC: Miguel García, amb l’1,5 %; Antoni Garcia, amb l’1,4 %, i Francesc J. Belver, amb l’1,3 %.

Pel que fa als partits polítics amb representació al consistori, s’ha demanat als entrevistats que els valoressin en una escala de 0 a 10, pensant només en la seva actuació respecte a la ciutat de L’Hospitalet. Únicament el PSC aprova, amb una valoració mitjana del 5,2. La resta de partits presents al consistori obtenen una valoració inferior a l’aprovat: ICV-EUiA-Pirates rep una mitjana de 4,5; ERC rep un 4,1; C’s, un 4; CiU, un 3,7; la CUP-Poble Actiu, un 3,3, i el PP, un 2,7.


Augment dels posicionaments d’esquerra o centreesquerra (63,1 %), i pràcticament la meitat dels enquestats se sent tant català com espanyol (48,9 %)

Pel que fa a la ideologia, el 63,1% dels enquestats es considera d’esquerra (45,6 %) o centreesquerra (17,5 %). En canvi, un 8,9 % és de centre; un 4,9 %, de centredreta, i un 4,2 %, de dreta. Un 5,9 % es declara apolític.

Respecte al baròmetre de fa dos anys es registra un augment del posicionament d’esquerres (3,4 punts).

En el cas  del sentiment de pertinença, el Baròmetre reflecteix que la majoria dels enquestats, el 48,9 %, se sent tant espanyol com català, davant del 46,3 % de l’anterior estudi. En canvi, pel que fa al sentiment catalanista de la població, el nombre d’hospitalencs que se sent únicament català i més català que espanyol retrocedeix lleument (-1,5) i se situa en un 30,1 %. D’altra banda, els hospitalencs que es consideren més espanyols que catalans o exclusivament espanyols, amb un 16,2 %, retrocedeixen en 0,5 punts.


La televisió és el mitjà més utilitzat per informar-se de l’actualitat, fonamentalment a través de TV3

El 79,9 % dels entrevistats diu que s’informa dels temes d’actualitat general a través de la televisió. En segon lloc se situa internet (51,7 %), per davant de la premsa (40 %) i la ràdio (35,3 %). Un 33,8 % manifesta que s’informa a través d’amics, coneguts i familiars.

La televisió és el mitjà més esmentat per tots els segments de població analitzats, excepte entre els joves, que citen en primer lloc internet en un 80 %.

Pel que fa a la televisió, TV3 (25,7 %) és el canal preferit pels hospitalencs a l’hora d’informar-se. A continuació, cinc cadenes estatals sumen més de la meitat de les mencions: La 1 (14,8 %), Telecinco (12,6 %), Antena 3 TV (10,9 %) i La Sexta (10,4 %). A més distància queda Cuatro (2,5 %). Fins a un 16,7%, tot i informar-se per la televisió, diu que no té un canal habitual.

Els hospitalencs que s’informen a través d’internet, ho fan principalment a través de les versions online dels diaris convencionals (88,4%), sobretot lavanguardia.com (30,6 %) i elperiodico.com (25,1 %). A més distància, apareixen elpais.com (12,5 %), elmundo.es (6,4 %) i l’ara.cat (4,3 %), entre d’altres. Un 19 % diu que s’informa a través de les xarxes socials i un 16 % a través de cercadors d’internet.

Entre els ciutadans que s’informen a través de la premsa, els diaris que prefereixen són El Periódico (30,4 %) i La Vanguardia (27,6 %), en ambdós casos la versió castellana és la més llegida. El Diari de L’Hospitalet apareix com a tercer mitjà amb un 10,2 % de citacions, per davant d’El País (6,8 %) i del diari 20 Minutos (6%). Fins a un 8,4 % dels enquestats diuen no tenir un diari habitual.

Per primera vegada RAC1 és l’emissora preferida entre els que diuen informar-se a través de la ràdio (19,2 %), seguida per la Cadena SER (17,8 %), Catalunya Ràdio (11,1 %), Radio Nacional (5,8 %) i la COPE (5,2 %).


Diari de L’Hospitalet és el mitjà preferit per informar-se de les coses que passen a la ciutat

El 44,7 % dels hospitalencs diu que s’assabenta de les coses que passen a la ciutat per la publicació municipal de distribució gratuïta, Diari de L’Hospitalet. El boca-orella (20,2 %) i la Televisió de L’H i la televisió d’abast general (16,7 %) ocupen les següents posicions. Un 6,4 % dels entrevistats no s’informa del que passa a la ciutat.


Més del 40% dels enquestats forma part d’una xarxa social

El 41,9 % dels enquestats forma part d’una xarxa social a internet, mentre que el 58,1 % restant no tenen perfil en cap d’aquests espais. Els grups d’edat més joves són els que més formen part d’alguna xarxa social.

La majoria dels que formen part d’una xarxa social a internet tenen presència a Facebook (88 %). Altres xarxes socials esmentades en menor mesura són Instagram (28,6 %), Twitter (25,4 %) i Linkedin (4,7 %).


Més transparència i facilitat per accedir a la informació

Per tal d’afavorir l’accés a la informació a la població i seguir avançant en la transparència municipal, des de 2012 es pot accedir a través del web municipal a les taules i a la base de dades del Baròmetre. Aquest estudi costa a cada hospitalenc 0,09 euros.




Fitxa tècnica de l’enquesta

Procediment de la investigació: Entrevista telefònica assistida per ordinador.

Àmbit geogràfic: L’Hospitalet.

Univers: Població espanyola de 18 anys i més, empadronada a L’Hospitalet i que fa com a mínim un any que resideix al municipi (*).

Nombre d’entrevistes: 1.382 entrevistes.

Disseny de la mostra: Estratificat per barris segons la distribució real de la població espanyola resident a cadascun d’ells. Selecció aleatòria de les llars i selecció de la persona que s’ha entrevistat per quotes creuades de sexe i edat. S’han ponderat les entrevistes en funció de la distribució real per sexe i edat de cada barri.

Marge d’error: ± 2,7 % per un nivell de confiança del 95 % i p=q=0,5.
Treball de camp: S’ha dut a terme entre el 2 i el 27 de desembre de 2016.


(*) Les dades de les comparatives que apareixen al document fan referència exclusivament als resultats de la població espanyola enquestada en anteriors baròmetres.